dissabte, 3 / novembre / 2012
Les calúmnies del diari ABC reben les crítiques de l’arquebisbe Enric Vives(Secretari de la Conferència Episcopal de la Tarraconense i Copríncep d’Adorra)i de l’abat de Montserrat Josep M. Soler (i amic del Secretari d’Estat del Vaticà el Cardenal Tarsicio Bertone). També s’hi afegeix el bisbe de Lleida Joan Piris.
Recordo l’anècdota del temps de la dictadura de Primo de Rivera. Resulta que els col·laboradors del dictador (anticatalà com tots els dictadorss) van descobrir que els capellans catalans pronunciaven diferent el llatí de com el pronunciaven els capellans espanyols (sobretot les c, g, t davant de les e i les i). En aquell moment les misses i les cerimònies es feien totes en llatí i sovint hi participaven els militars i les atrocitats oficials. Aleshores l’ambaixador davant del Vaticà, en nom del govern d’Espanya, va presentar una queixa a la Santa Seu perquè els capellans catalans eren una colla de separatistes i pronunciaven de forma diferent el llatí només per diferenciar-se dels capellans espanyols. La resposta de la Santa Seu a ser curta i precisa: “La manera com els capellans catalans pronuncien el llatí és la mateix manera com es pronuncia el llatí a la Santa Seu, a Roma, a Itàlia, a Europa i a gairebé tot el món”. O sigui, que tot depèn de cap on es mira.
Es presenta un dia gris. A mig matí vaig a comprar quatre coses al poble: verdura, pa, medicaments...
A la tarda, celebro les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès.
diumenge, 4 / novembre / 2012
Els sants més destacats del dia tenen per mi un lloc rellevant: un nebot es diu Carles, dintre el terme hi ha l’església de Sant Amanç, vaig batejar (i enterrar) un noi que es deia Vidal...
A Anglès, a la missa del matí, hi ha una bona volada de gent. Hi participen les famílies dels difunts de la setmana, que han estat tres.
A
Sant Martí, la Conxita em comunica la mort, a Vilafreser, del seu germà, en Jaume
Puig Estany. Feia de fisioterapeuta de poble i havia atès a la meva mare.
Tindré
tomates per penjar per uns quants dies ja que hi ha hagut un parell de persones
que me n’han obsequiat.
A la tarda surto a donar un tomb i vaig a
Girona a passejar un xic per les fires. I a veure els castell de focs
artificials. Entrar-hi ha estat fàcil. El problema ha estat sortir-ne.
Em
resulta simpàtica la forma d’elecció del patriarca copte, a Egipte. A partir d’una terna
que s’elegeix prèviament, un infant, escull a l’atzar el que serà el
patriarca.
dilluns,
5 / novembre / 2012
De
moment van creixent les adhesions a la proposta independentista: col·legis
professionals, patronals, universitats... Els bisbes catalans s’ho miren amb
cert silenci i, certament, també amb respecte. La prova n’és el manifest davant
les eleccions (on agafa distàncies de la postura de la comissió de la
Conferència Episcopal).
Per
la radio, seguint les laudes, escolto que, a Montserrat hi fa de setmaner el P.
Daniel Codina que hi presideix les
celebracions de la setmana. .
El
Museu Darder de Banyoles torna a ser notícia. Primer ho va ser amb el famós
boiximà, també conegut com el Negre de Banyoles. Ara ho és amb una mòmia de quino es té massa clara la seva procedència.
Cap al migdia, venen
a saludar-me la Concepció i la M. Àngels que tornen de La Cellera.
Ara
resulta que les pràctiques que havia de realitzar pel màster no es poden fer al
lloc que havia triat prèviament i cal que em cerquin un altre lloc. Quina colla
d’embolics!
Escanejo
unes fotografies d’en Sebastià i la Joana, amb Mn. Joan, Mn. Josep M. i Mn.
Josep Colomer. Estan tretes a El Collell el dia 05·07·1963. Ben maques.
dimarts,
6 / novembre / 2012
És
curiós. Els socialistes han estat al poder aquests darrers anys a l’estat, a
Catalunya i als ajuntaments. On era, aleshores, el seu federalisme? Què se’n va
fer, si és que era en algun lloc? I ara, amb minoria, volen presentar el seu
federalisme com una alternativa al creixent independentisme?
I
qui són aquests “intelectuales españoles” que firmen un manifest contra el
creixent independentisme a Catalunya? Abans d’aquest manifest, tota aquesta
colla n’havien fet mai cap a favor de Catalunya?
Vaig
a visitar algunes persones grans: la Carme, la Maria...
Hi
ha qui m’obsequia amb una imatge gran de ceràmica de la Mare de Déu de Núria.
Damunt de l’armari nou de la sagristia d’Anglès hi farà bona patxoca. També
m’obsequien amb algun gerro i amb unes canadelles que les estrenarem el la
missa de la Confirmació.
Dino
amb la Maria, en Josep i el nét. En Raül em feia el comentari següent: “És
curiós: els països que s’han independitzat aquesta darrera centúria, cap ha
fent cap intent per retornar a la vinculació amb els altres països amb qui
estaven “units”. I menys encara els països que eren “províncies” d’Espanya:
Sàhara, Guinea, Cuba, Filipines... “
A
la tarda, pel Gironès, veig que hi fa una bona ploguda. També cau un ruixadot a
Anglès: uns 6 litres.
Al
vespre, a La Cellera, tenim la reunió de clergues de l’arxiprestat. Treballem
el tema corresponent de formació, fem balanç de les activitats conjuntes i de
les que hi ha previstes... Es veu que, a les “eleccions” d’arxiprest que s’han
fet al bisbat, el capellà més votat ha estat Mn. Blanc, especialment a Girona i
a l’Alt Empordà. També parlem del 50 aniversari de l’ordenació d’en Ramon (serà
el 18 de novembre: el 25 de novembre va cantar missa a Banyoles).
dimecres,
7 / novembre / 2012
Ens
llevem amb la notícia fresca de que Barack
Obama ha estat elegit de nou president dels Estats Units per quatre anys.
De
moment, des de les espanyes, només arriben amenaces contra el creixent moviment
independentista de Catalunya. Però quines propostes engrescadores i motivadores
es fan per mantenir la vinculació entre Catalunya i Espanya?
En
Xavier Sala Martín és contundent en relació a l’amenaça espanyola de que
Catalunya independent quedaria desvinculada de la Unió Europea.
I
quedo sorprès amb el vídeo d’un jove novaiorquès que, accidentalment va ser testimoni
de la manifestació del 11 de setembre. A veure si també hi ha espanyols que el
volen portar a la foguera.
El
dia es lleva lluminós i fresc. Al matí faig una passejada tot anant a comprar.
A
l’hora del despatx, atenc alguna visita: algun sufragi, alguna certificació,
alguna consulta...
A
la tarda oficio les exèquies de l’Enric Mallol (86a), de can Liu d’Amer. La
seva mort ha estat ben dolorosa.
Tenim
reunió per començar el reforç escolar. A veure si es podrà endegar.
Venen
la mainada a assajar els pastorets.
El
Barça ens fa patir.
dijous,
8 / novembre / 2012
El Dr. Broggi ja fa temps que té les idees clares . I Mn.
Josep Balateu m’envia el cant dedicat a la independència de Catalunya
En
Quim i l’Emiliano comencen la pintada de la sagristia d’Anglès. Tot queda de potes enlaire. L’Emiliano em comenta que és de
Buenos Aires.
A
tota l’església i tota la doma s’hi escampa i s’hi enflaire el ferum de la
pintura i dels preparats.
Al
migdia, a Sant Martí, oficio les exèquies de la M. Àngels Rieradevall (79a.).
La seva mort també ha estat ben dolorosa.
divendres,
9 / novembre / 2012
Ha
començat la campanya per les eleccions al parlament de Catalunya. No és pas com
les altres vegades.
Dels
avantatges econòmics de la independència de Catalunya no només en parla el catedràtic
Xavier Sala Martín sinó també el catedràtic Santiago Niño Becerra.
Com
que el diumenge 25 m’anirà malament anar a votar, vaig a l’oficina de correus
per sol·licitar fer la votació per correu. Serà per mi una experiència nova.
Espero que no se’m boicotegi la participació, com els passa a la majoria dels
catalans residents a l’estranger (per alguna cosa es deu fer).
Visito
els ancians i les ancianes de Bonmatí. També és una ocasió per caminar una mica,
per recórrer el poble, saludar la gent que trobo pel camí, parlar amb les
famílies...
Els
pintors gairebé enllesteixen la seva feina. Suposo que la propera setmana ja es
podrà col·locar l’armari i endreçar les coses.
En
Ramon Pijoan m’envia la invitació per la presentació del llibre LA PARRÒQUIA DE
SANTA MARIA DELS TURERS DE BANYOLES i en faig un enviament per correu
electrònic. La presentació serà a dos quarts de nou del vespre del dijous 29 de
novembre als locals parroquials de Santa Maria dels Turers (carrer Navata, 44,
de Banyoles). Suposo que m’hi acompanyarà algun dels amics dels que llegeixen
el DIARI DEL CAPELLÀ.
Què
poden fer els populars i els socialistes per alliberar-nos dels abusos de la
banca? Res de res, ja que aquests dos grans partits estan també hipotecats fins
els nassos per la banca i a tots nivells. O sigui, que per molt que xerrin els
polítics, estan en mans dels financers com ja fa temps tota la política. A més,
la banca prefereix perdre actius col·locant-ho tot en un “banc dolent” que no
pas negociar alguna cosa amb les pobres famílies que són desnonades després ‘d’haver
estat enganyades per les immobiliàries i per les hipoteques.
I
encara recordo aquella vegada que, en un sermó, vaig arremetre contra els
abusos de la banca i, l’Antonio, va venir a protestar per la meva vehemència en
contra d’aquestes institucions “benèfiques”. I jo li vaig contestar: “si,
encara haurem de fer una col·lecta per ajudar-les”. I ja hi som, i la col·lecta
ja se la fan solets. I ara, què hi dius, Antonio?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada