Oh, aire de Nadal, aire, porta cançons...

dissabte, 20 / desembre / 2014 

A mig matí m’arribo fins a Sant Martí per deixar-ho tot preparat per la missa de diumenge.  

A Anglès oficio el baptisme de la Violeta. A la celebració som 6 persones, la nena i jo. És com més m’agrada.  

Participa una bona colla de gent a la missa de Bonmatí (precedida per la celebració de la penitència). Quan acabem la missa ve gent pel concert que s’interpretarà a les 7.

A la missa d’Anglès som pocs. I cap al pis.  

diumenge, 21 / desembre / 2014

Celebro les misses del darrer diumenge d’Advent. A Sant Martí m’obsequien amb una panera ben generosa i ben aprofitable. Hi acabem la missa cantant una nadala escrita per Mn. Ramon Cabanas que va ser rector de la parròquia del 1986 al 1999. Diu:

CANTEM DE COR I AMB ALEGRIA,

TOT FENT CAMÍ CAP EL PORTAL:

OH, GRANS MERCÈS, VERGE MARIA

QUE ENS HEU PORTAT TAN BELL REGAL.

1.    Un tendre Infant, Fill de Déu Pare,

Que ve per treure’ns del pecat

I del qual Vós en sou la Mare.

Quin gest més gran de caritat. 

2.    Vós sou la llum de nostres fides,

el millor estel dins la foscor,

bàlsam suau per les ferides,

del qui demana a Déu perdó.

3.    Quin goig més gran quan us dic: “Mare!”

Fins endevino el dolç somrís

Amb què em respon la vostra cara.

A prop de Vós, qui no és feliç?

4.    El poble, aquest, que avui us prega

Sota l’esguard de sant Martí,

Filialment a Vós s’entrega

I us regracia el Fill diví.

Vaig a celebrar l’aniversari de l’Hostal Massot. Tothom s’hi atipa qui més pot: sembla que no han menjat de fa setmanes.

Surto a caminar i m’arribo fins les primeres cases de Sant Climent d’Amer, a uns 3’5 km. De retorn, recullo fulles i branques pel meu pessebre.  

Quan sóc a casa, instal·lo el meu pessebre. M’agrada que sigui senzill però suggerent. Les figueres són del monestir de Sant Benet. També hi poso un cor d’àngels i petits llantions que aniré encenent aquests dies. Quina dolça companyia!

Baixo a l’era d’en Ciscot a veure el pessebre vivent dels pares, professors i alumnes del col·legi de la Vall dels Àngels. Llàstima que no es pugui instal·lar i representar al barri antic d’Anglès: gairebé no caldria decorats.  

dilluns, 22 / desembre / 2014

Quan em dutxo ho haig de fer amb aigua freda: ara ves a saber què li ha passat al termo. Temo més a la fredor del pis que no pas a l’aigua freda de la dutxa ja que acostumo a fer-ho sovint.  

A primera hora venen les pabordesses de la confraria de l’escombra i ho deixen tot net. També ve en Josep a arreglar el termo. A veure si anirem bé.  

Vaig al Centre de Dia a oficiar-hi la missa de Nadal. Som una trentena de persones. Juntament amb els avis hi ha algun familiar, alguna amistat, algun veí...

Dino aviat i vaig a fer una passejada seguint el curs del Ter. Quedo força embardissat. Finalment surto a can Món i a Can Riera. No hauré caminat massa però hauré descobert terreny.

En Miquel i la Maria instal·len el pessebre de la mainada de Catequesi. És un pessebre ben eixerit de molsa i suro.  Entretant jo m’arribo fins al carrer Antoni Gaudí a recollir quatre diorames a casa d’en Joan Noguer.

Al vespre vaig a la Cellera per participar a la celebració de la penitència. Som unes  25 persones.  

Quan acabem, en Ramon ens convida en Jesús i a mi a fer un mos al Centre. Cap a les nou arribo a la doma. Arriben els cantaires que venen a assajar els cants per la missa de Nadal.  

En Jesús Calm ens ha obsequiat amb un poema de Nadal ben castís i fet de monosíl·labs. No coneixia aquesta afició i aquesta habilitat d’en Jesús.  

El “Xus” (De la Cova a la Creu)

Neix i creix... com tu i com jo.

Té un xic de tot i molt de seny.

Res de por i un tremp ben fort.

Dolç i fort en el que diu,

Cert i ben clar en tot el que fa

Ven a tort i a dret cants de pau, a preu de res,

Doncs li surt de dins, és clar, del cor i la ment.

Amb el cap clar, i el pit al cent

Fa front al sol, la neu, el fred i el vent.

De dia no té son; si cal, es treu la pell,

Per fer un gest per mi, per tu i per ells.

És com llum pels fills i els nens.

Té mans i peus per tots, pels curts, pels llargs i els vells.

Quan riu, se li veu el cor i se sap per on va.

Ell fa molt de bé i res de mal,

És bo i viu com cal.

El seu gust no és menys sà:

Un poc de vi, un tros de carn i un xic de pa

Té per seu tot el que és bé, bo i bell.

Neix i creix... al ras del cel.

Tant si plou com si fa fred,

Viu al pla de dalt i al rusc de baix,

Prop del mar i en un prat verd.

El seu lloc, tant si fa sol com si fa vent,

És el cau de tot el món, el niu de tots els neus

És el NEN de Déu que neix i viu per tu i per mi.

Quan dorm, és com la PAU i és LLU pel món.

Al pas de temps es fa molt gran i molt xic!!!

Es fa VENT, PA i VI. Tot per a tots.

TOT per tu i per mi...   I prou!

Jo sí que vull per tu UN BON ANY NOU

dimarts, 23 / desembre / 2014

L’aigua surt calentona. Amb tot, el primer raig òbviament és d’aigua freda, però sempre l’aprofito per fer la primera esbandida.

Em toca fer de patge pels reis i baixo al poble. Sort que em passen una foto del que volen.    

La Maria, en Miquel i en Joan enllesteixen els pessebres de l’església. També instal·lo el Naixement de la Maria Vda. Piferrer a l’altar de Montserrat.

Enllesteixo el suplement del full. Com que s’editarà el proper 28, també hi publico una enganyifa, com tinc per costum.

Vaig a caminar fins el Carrer Nou de Sant Julià. Passo per les serres del darrera de la Burés.

Al vespre celebro la missa vespertina, la darrera d’Advent.

Dimecres, 24 / desembre / 2014

Al matí, atenc algunes visites al despatx.

Al migdia m’arribo a Sant Martí per endollar les estufes i deixar-ho tot enllestit per la missa de demà.

Dino tranquil·lament.

A la tarda m’arribo fins a Sant Julià per deixar les coses preparades per la missa del gall.

A les 6 celebro la missa a Bonmatí. S’omple l’església i hi participen unes 80 persones. També hi ha feligresos de Vilanna, d’Amer, d’Anglès... Les divisions parroquials han trencat barreres. Celebro amb senzillesa la primera missa de Nadal.

A les 7 ja sóc a Anglès. Només d’obrir l’església ja hi entra gent. Hi fan d’escolà en Taras i la Maria. En Quim està avariat i no pot fer res. El grup de cant ho fa molt bé i assegura l’animació musical. L’església gairebé s’omple i la gent es posa molt aplegada. Cap a les 9 acabem. Reparteixo bombons a la mainada i, als escolans, alguna cosa més que ha preparat la Conxita.

Després de la missa, sopo una mica: un plat d’escudella espessa. I espero que toquin les 11 per anar cap a Sant Julià. Entretant vaig enviant i rebent missatges de felicitació.

Poc abans de dos quarts de dotze estic al carrer Nou. De bones a primeres sembla que no hi haurà gaire gent. Però de mica en mica, d’enmig de la foscor, va sortint la gent com els cargols. En Marc va repartint les torxes. I, quan són dos quarts d’onze, començo la pujada, brandant la torxa encesa.

Poc abans de les 12 som a dalt a l’església. Som un xic més de la cinquantena. Hi ha gent de tots els pobles de l’entorn: Anglès, Sant Martí, Bonmatí, Les Planes, Sant Julià... També hi ha una família ucraïnesa i una parella anglesa i una d’escocesa.

Quan hem acabat la missa, m’agrada fer la baixada tot sol, enmig de la foscor, sense cap mena de lluminària. Estem a lluna nova i només hi es veu la brillantor de les estrelles i de les cases de la vall: “La nit de Nadal és nit d’alegria, l’Infant de Maria és nat al portal...”.

dijous, 25 / desembre / 2014

Em desperto a la mateixa hora de sempre i, poc després de les 6, ja estic de peus a terra: “A Déu m’encomano...”.

Celebro la missa de Nadal i em serveixo de les diverses possibilitats que facilita el missal: missa de l’alba a Anglès, missa de l’alba combinada amb la missa del dia a Sant Martí, i missa del dia a Anglès. A totes les celebracions hi participa una bona volada de gent, força més que un diumenge.

A la missa del migdia també fem memòria del primer aniversari d’en Lluís Maria. A més dels Cors Alegres, també hi participa la Mireia Carreras interpretant diverses peces al violí. Molt bé: ha estat una celebració ben digne.

A quarts de dues, quan ho tinc tot endreçat, vaig cap a Serinyà. En Josep, la Carme i jo celebrarem el dinar de Nadal a casa d’en Martirià i la Sònia, amb els pares de la Sònia i els dos mini nebots (que ja no són tan petits). Pel camí haig d’anar en compte perquè em ve passió de són.

A la tarda, després de fer una becaina al sofà, retorno cap a Anglès. Rebo i faig alguna trucada de telèfon felicitant el Nadal.

En Josep Danés em telefona per dir-me que caldrà oficiar dues exèquies.

Divendres, 26 / desembre / 2014

Em llevo una mitja hora més tard que els altres dies. Sembla que no, però mitja hora més de descans també es nota.

Tenim el dinar de Nadal a Can Teixidor. Algú no hi pot assistir perquè li toca treballar. Som 15. Abans d’asseure’ns a taula, es fa cagar el tió, sota la morera, al costat del pou.

Quan acabem el dinar hi ha la sessió de poemes: la petita, l’Anna, recita el poema d’en Joan Vilardell: “Si Nadal fos a l’estiu...”; l’Aniol recita “Nit de Nadal”; en Ferriol recita un fragment de “Les figures del pessebre” d’en Llongueres: “La vella que fila...”; en Patllari recita “Caieu, fulles, caieu...” d’en Joan Maragall i, en Pol (el més gran) recita: “Mil estels”. Els dos grans també diuen, cadascú, un poema en anglès.

A la sobretaula surt la situació actual del país. El pensament és força coincident però hi ha matisos diversos i ben interessants. Això és imparable: pot ser més aviat o més tard, però no hi ha qui ho aturi.

A la tarda vaig a Girona, a la residència dels capellans per visitar  i felicitar companys més grans: Mn. Antoni Recio (hi coincideixo amb la Victòria, en Jordi, el fill i la jove), Mn. Ramon Tremoleda, Mn. Vicenç Capdevila, Mn. Àngel Pla (antecessor meu), Mn. Pito Quer, Mn. Vicenç Fiol, Mn. Josep Rovira, Mn. Miquel Jordà, Mn. Josep M. Fàbregas...  També volia saludar Mn. Joan Busquets però no es veu que ha sortit (bon senyal).

Celebro la missa vespertina a Anglès. Som pocs. Venen a fer d’escolans en Quim, en Taras i la Maria.  

Nadall arriba: oh joia gran!

dissabte, 13 / desembre / 2014

Ve a fer la sessió de catequesi el grup del dissabte. Treballen el tema de Nadal i sembla que hi ha bon ambient. Entretant ho preparo tot per les misses d’Anglès.

Al migdia m’arribo a Sant Martí i ho deixo tot apunt per la missa. Hi contemplo el pessebre que la Carme de Can Rieradevall ha instal·lat al peu mateix de l’altar. L’esglesiola no necessita cap més ornamentació. També endollo les estufes i les deixo al mínim. Només així es trenca la fredor del recinte per sentir-s’hi còmode durant la celebració.

Estudio un xic. Aquests dies estic ressenyant la normativa diocesana, des del 1939 fins el 1965, referent a la col·locació d’imatges a les esglésies. No s’hi expressen gaires criteris artístics, i encara força pobres. El gran criteri que es repeteix constantment és que cal demanar permís a la Comissió de Litúrgia i d’Art.

A primera hora de la tarda vaig a Bonmatí. En Xavier Sarsanedas em grava una entrevista per radiar el proper dissabte. Des de Radio Bonmatí, emeten un especial dedicat al Nadal. És el quart any que hi participo.

I celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.

diumenge, 14 / desembre / 2014

Celebro les misses dominicals del matí. A Sant Martí, quan acabo,  vaig a visitar la Maria.

Al migdia, quan acabo, ho endreço tot i vaig a dinar. Pràcticament comparteixo taula amb en Míliu. Sembla que s’ha ben refet de la intervenció quirúrgica.

A la tarda, l’església d’Anglès s’omple de cantaires. Hi ha el concert de Nadal que organitza Floricel. Hi participen el cor Amaril·lis de Girona (que dirigeix en David Suñer), els Cors Alegres i el cor de nens de la Vall dels Àngels. I jo no podré seguir el concert. Catxis dena!  

En Pep Garcia em regala el llibre fet per ell “D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura”. És un recull molt interessant. M’entroncarà amb les arrels més profundes, ja que la meva àvia paterna era de Riudaura, de Can Fajula, si bé no la vaig conèixer doncs va morir cap el 1930.  

Vaig a l’Hotel d’Entitats: hi tenim la trobada ecumènica amb la comunitat evangelista per celebrar el Nadal. També m’hi acompanya en Ramon de la Cellera. Som unes 20 persones.  

Cap a les 8 vaig al pis. No he pogut caminar gaire.  

dilluns, 15 / desembre / 2014

El dia es lleva plujós. Valdrà més no sortir gaire.  

Treballo un xic pel despatx. I dino al pis

A la tarda, obro la porta a la mainada que ve a catequesi. I vaig a la Cellera, a la reunió dels clergues de l’arxiprestat. és una reunió un xic esgavellada. 

El dia, a la tarda, comença a créixer cap un minut. Al matí, encara es va escurçant,

dimarts, 16 / desembre / 2014

A mig matí ens porten un avet a l’església d’Anglès i un altre a la de Bonmatí. També fa Nadal. Abans, les esglésies, s’ornamentaven amb pins penjats per l’església (encara ho fan a Centelles) i també amb neules / pa d’àngel fen figures d’àngels. 

En Josep M. Oliveras em comunica que aquest divendres, cap a 2/4 d’1, portarà la còpia del retaule de Sant Miquel a l’església de Sant Amanç. Això si que és un bon regal de Nadal. El podrem gaudir a la missa del diumenge 28, a la missa nadalenca de 2/4 d’11.

A la missa vespertina hi participen 13 persones i 3 escolans. Quan acabo, vaig cap a Campllong on em trobo amb l’Enric. Ens solem trobar un parell de vegades l’any. Sopem plegats tot parlant de diversos temes.

dimecres, 17 / desembre / 2014

Al matí atenc un parell de visites al despatx.

Cap al migdia vaig a recollir els programes de Nadal a la impremta per distribuir a les parròquies. Anant a Banyoles, a Bescanó, hi deixo el plec que hi correspon.

Dino a Can Teixidor i retorno aviat.

A la tarda, a l’església de Bonmatí, hi instal·len el Naixement i arreglen l’arbre de Nadal.

A Anglès celebrem la missa a les 6 de la tarda. La mainada del reforç escolar, els fa gràcia veure revestir-me amb els ornaments litúrgics.   

Quan acabo, vaig cap a les Planes. Acompanyo en Jesús a la celebració de la Penitència. Hi ha una quarantena de persones. També ho aprofito per celebrar el perdó jo mateix. Mentre fem la celebració, recordo capellans estimats i coneguts que han servit la parròquia: Mn. Ciurana (fill de Banyoles), Mn. Pere Font, Mn. Josep M. Jou... Al cel sian! Els altres, són ben vius, gràcies a Déu!

Abans de marxar, miro les imatges interessants de l’església, sobretot el gegantí sant Cristòfor d’en Jaume Busquets, el mateix escultor que esculpí l’escena del Naixement per la façana de la Sagrada Família de Barcelona i la imatge de la Mare de Déu que presideix la façana de la catedral de Girona.

Quan pujo al cotxe per tornar cap Anglès, em comuniquen la mort d’en Xavier Torrent Pons. Va néixer a Colòmbia fa 26 anys. Es veu que darrerament ha estat atès per Mn. Sebes que el va conèixer quan va col·laborar amb en Joan Baburés a La Cellera i també quan va estar aquí, els dos anys abans de venir jo.

M’aturo a La Cellera a deixar-hi programes de Nadal i parlem una estona amb en Ramon.

dijous, 18 / desembre / 2014

Cap a les 11 surto cap a Bellaterra. Per la ràdio comenten la dimissió del fiscal Torres-Dulce: són els danys col·laterals del cas Gürtel.

A dos quarts de dues m’entrevisto amb la Teresa Camps i en recullo les principals idees que haig de treballar properament:

S’obren dos camins de treball: (1) la contextualització amb els elements històrics i teòrics i (2) la producció de les imatges. S’entén que situem això en el marc cronològic de 1939 a 1965 i, inicialment, en l’àmbit de la diòcesi de Girona

Des de punt de vista teòric vam apuntar tres criteris a tenir en compte: (1) paper ideològic de la tradició o si es vol, presència de la tradició; (2) aportacions dels autors (3) reglamentacions oficials que imposava el règim.

Pensar en la tradició vol dir  en que la base social de la població catalana esta enriquida per un sentiment  religiós que adopta formes populars, basat en l’educació familiar  i que ve de molt lluny.

Pensar en la tradició vol dir també, d’una manera més propera, la posada en marxa  des d’un punt de vista més “oficial” en el temps del  Noucentisme: pastorets, cançoners. I, sobretot, l’acció del bisbe Torres i Bages i la seva obra “la Tradició Catalana”.

Pensar en la tradició també vol dir que  a Catalunya i des del punt de vista sociocultural   preocupava el tema de la devoció  popular  i les seves formes correctes de representació: congressos i publicacions porten a l’existència de personatges con Mn. Josep Ferrando Roig amb idees clares segurament abans de les formulacions oficials posteriors dels vencedors

Tot això conté un ric bagatge, de manera que potser  no calia que  les doctrines oficials  donessin normes i controls, per què aquí ja en teníem de criteris. En tot cas caldrà veure  si els oficials (del règim) i els d’aquí coincidien o be s’oposaven  i en quines coses.

Els autors van tenir poc marge a la inventiva personal. Haurien de respectar les iconografies. La major part de les obres van ser d’encàrrec i no de producció artística creativa i personal. De tota manera sabrem els autors actius a partir de la recerca de les obres: els noms, qui van ser, quants...

També potser caldrà veure la seva formació, segurament estroncada per la guerra, en quina direcció anaven les seves obres i els seus coneixements.

Veurem que diuen els “reglamentos” i com es van aplicar;  veurem si l’obra feta segueix la reglamentació oficial o si no calia per que ja estava ben feta, això també ens ho han de dir les obres i la documentació oficial que existeix.

Pel que fa a les obres, ens han de servir per verificar tot això. També ens diran les quantitats, els autors i les preferències iconogràfiques. Potser també ens ajudaran a detectar artistes poc coneguts i de qualitat poc reconeguda.

Potser veurem l’efecte de la tradició o de la repressió en alguns o molts casos, dit d’una altra manera: si entre nosaltres el sentiment religiós anterior a la guerra era prou viu i adient al culte que no calien les normes,

Si els nostres autors van  respectar el sentiment i la tradició populars (penso en la forma de representació dels sants de les ermites, sovint resols amb trets de caràcter volgudament popular). Si les restauracions van ser totals, parcials, si es va fer obra nova, i amb quins criteris... En fi, els dos camins es troben i es recolzen mútuament.

Uf, quina feinada!

A la tarda vaig fins La Cellera a saludar els pares d’en Xavier. Hi trobo una bona colla de coneguts que els acompanya. Una bona sotragada.

divendres, 19 / desembre / 2014  

Vaig a fer un parell de gestions al poble. Al peatge de la Roca del Vallès, se’m va bloquejar la targeta de crèdit. Ja m’ha passat alguna altra vegada. Vaig a l’oficina bancària perquè m’ho solucionin.  

Assisteixo a les exèquies d’en Xavier que oficia en Sebas. L’església s’omple de companys d’ell i dels pares. El dolor es fa punyent.  

A dos quarts d’una vaig al trencant de Sant Amanç. El retaule arriba puntualment. I el pugem fins a l’església i el presentem al lloc on quedarà instal·lat. Renoi, com lluirem!

Al vespre tenim la celebració de la penitència d’Anglès i l’església s’omple (més de cent-cinquanta persones). Hi ha una volada de gent que venen dels pobles de l’entorn: Osor, Amer, la Cellera... També hi ha uns amics de Palafrugell que estan tips de missatges tremendistes. M’acompanya en Jesús i podem enllestir més aviat.

Quan acabem, anem a menjar unes torrades amb pernil. I el dimoni, que estossegui.

Rorate caeli desuper, et nubes pluant justum

Dissabte, 6 / desembre / 2014

És el dia de sant Nicolau i ho vaig a celebrar amb els escolans, a ca l’Elisa. Els dic que tenim el dinar d’empresa i li fa molta gràcia a en Joan. Tota la família ens ve a saludar. Ens tracten bé.

A la missa anticipada d’Anglès, a l’ofertori, pregunto als escolans si volen seguir fent d’escolà. També pregunto als feligresos si els admeten d’escolans. Tothom es posa a aplaudir. I a cada escolà, quatre nens i una nena,  els imposo una petita creu de fusta amb el seu nom i el dia d’avui.

La lluna fa el ple i llueix d’allò més. Sembla que està satisfeta.

diumenge, 7 / desembre / 2014

A les misses del matí no hi participa massa gent. A Anglès, unint totes tres misses, en faríem una de maca. Però fa ànsia: sempre hi ha algú que li vindrà malament. De moment, aguantarem. De fet, la missa de les 12 queda molt afectada per festes majors de les altres parròquies, aplecs, comunions... És com una missa comodí.

Dino lleuger. I surto a caminar. M’arribo fins a Sant Just, gairebé 3 km. Com que és tot planer i fa un sol molt agradable, és una autèntica passejada, amb l’oportunitat de saludar constantment gent coneguda.

Per cert, m’adono que, només cal sortir d’Anglès, perquè la via verda sigui ben néta i polida, només amb fulles i un xic de fang. Què ho fa que des de l’antiga estació FEVE fins a la gasolinera, direcció Bonmatí,  la via verda sigui tan i tan bruta?

Els escolans s’han repartit a les misses d’avui. El que més ha repetit ha estat en Joan.

Al vespre, després de la missa anticipada a Anglès, m’arribo a Bonmatí per fer el recompte de fanals a les finestres de les cases.

I aquí  hi poso els resultats:

C. Vista Alegre, 31 fanalets;

C. Jaume Balmes, 30 fanalets;

C. Església, 23 fanalets,

C.Selva, 21 fanalets,                     

C. Ramon Muñoz, 16 fanalets, 

C. Germans Griera. Rda. de Dalt  i C. Aulina, 15 fanalets; 

C. Flaçà, 12 fanalets;

C. Lluís Companys, 11 fanalets;

C. Constantins, 9 fanalets

C. Mestres i C. Pere Serrat, 8 fanalets;

C. Eugeni Casacuberta i C. Remences, 7 fanalets; 

C. Mas Moner, 6 fanalets;

C. St. Ramon i C. 22 de febrer, 5 fanalets;

C. del Pi, C. St. Julià i C. Veïnat de Cabanes, 4 fanalets;

C. Sardana, 3 fanalets

C. Josep Tarradellas i Amer, 2 fanalets; 

C. Jordi Pujol, C. Ipso Lauro, C. Ponent: 0 fanalets;

TOTAL: 256 fanalets

dilluns, 8 / desembre / 2014

Al matí, quan estic enllestit, telefono i felicito la Concepció i la Conxita. També felicito la Conxita, la Rossa, de Can Tants.

Hi ha força gent a la missa de les 9 i també a la de Sant Martí. Em comuniquen la mort, a Olot, de la Gna. Carme Puig de Can Padrosa. Era religiosa del Cor de Maria. De tant en tant venia a ajudar i assistir a la seva germana, la Conxita, un xic més gran que ella. També conec l’altre germà, en Lluís que s’està a Olot i va ser qui va fundar l’Hostal La Perla, que ara gestionen els fills. Un altre germà vivia a Vilafraser i es dedicava a donar massatges i a posar bé ossos. Els seus fills viuen a Banyoles. Quan acabo la missa de Sant Martí m’arribo fins a Can Padrosa a saludar la Conxita i expressar-li el meu condol. Ho aprofito per administrar-li la Santa Unció i portar-li Nostramo. És una dona creient i ho rep amb devoció i amb naturalitat.

I vaig a celebrar la missa a Bonmatí. Hi participen unes 40 persones. Quan acabo la celebració els comunico el resultat del recompte de fanals que vaig fer anit.

Torno cap a Anglès. Descanso un xic i dino. A la tarda vaig a caminar fins gairebé el Pasteral. Pel camí vaig saludant tot de col·laboradors parroquials i gent coneguda: la Carme Rieradevall i la Carmina, l’Imma Xarles,  la Maria Badia... Fa un dia rúfol.    

  

Dimarts, 9 / desembre / 2014

Al matí, em desperta la fressa de la tramuntana. Sembla que la casa hagi de prendre el vol i tota ella se somou. Espero que el campanar no surti disparat amunt,  com un coet.

Atenc una visita i, quan acabo, baixo a fer fotocòpies dels pessebres retallables per repartir a la mainada de Catequesi.

Venen els fusters a allisar portes de les sales de catequesi. No n’hi ha cap que ajusti bé i, a més, una s’aguanta només amb una xarnera i potser algun dia hauria caigut pel damunt d’alguna criatura. Constantment cal reparar una cosa o altra.

Cap al migdia m’arribo a la impremta Pagès. Hi porto els dibuixos de la mainada de catequesi per il·lustrar el programa felicitació de Nadal de les parròquies de l’arxiprestat. Hi vaig i en torno caminant. I allà, un bon cafetó.

Porto la bossa de mà a la Montserrat. Se la descuidà a l’església el dia de la Puríssima al migdia. L’he passejada amunt i avall ja que, volent anar al carrer Avellaneda, he anat a raure al carrer Puigventós, per la Triassa. Amb el bolso amunt i avall, ja hauré fet una bona fila.

Faig de catequista d’un petit grup de vailets. M’hi acabaré enganxant. Ser capellà de parròquia comporta fer un xic de tot, fer tots els papers de l’auca, tocar totes les tecles de la vida pastoral. O, com diu Mn. Emili Bohigas, fer de metge de medecina general o, com es diu ara, metge de família. I la catequesi t’apropa al realisme dels infants. El tema que hem treballat és el de Maria, la Mare de Déu.  

Ens comuniquen la mort de Mn. Pere Teixidor i Soler. Els de la nostra generació li dèiem afectuosament “En Dansa” perquè no parava de moure’s i de realitzar tota mena d’activitats. Va néixer el 1931 a Garrigàs (Alt Empordà). Estudià al Seminari de Girona i fou ordenat el 1956 a Sant Martí del Seminari. Va ser vicari de Sils i, posteriorment, a les parròquies de la Immaculada Concepció i sant Pau i de sant Pere de Figueres. El 1961 fou rector d’Oix, Sant Miquel de Pera i Talaixà, El 1963 fou rector de Pont de Molins i Vilarnadal i, a partir de 1965, de les Escaules. Del 1968 al 1978 fou rector d’Hostalric i Reminyó. El 1978 fou rector de Cornellà de Terri, Sords, Pujals dels Cavallers i Pujals dels Pagesos. El 1982 fou rector de Caldes de Malavella i Sant Andreu Salou i, del 1984 al 1987, arxipreste de la Selva. Del 1988 al 2002 fou rector de Malgrat de Mar i del 2002 al 2010, de Palafolls i Sant Genís de Palafolls. Del 2003 al 2005 també fou membre de la Junta d’Economia diocesana i de la Junta de l’Institut especial “Sant Feliu” en representació dels preveres de la Zona Pastoral de la Costa. Del 2010 al 2011, adscrit a Palafolls. Des del 2010 era adscrit a sant Genís de Palafolls i des del 2011 a Malgrat de Mar. Ha mort a Malgrat de Mar el dia 9 de desembre de 2014. Les exèquies s’oficien aquest dijous a Malgrat de Mar.

dimecres, 10 / desembre / 2014

Oficio les exèquies de la Lola Martorell (84 a.). Va quedar vídua d’en Jaume Archidona (61a) el 1986. Ella era de can Malagana de La Cellera de Ter, al costat de can Guideta. Amb la seva germana, la Ramona, acostumava a participar a la peregrinació diocesana a Lourdes, el juny. La filla, l’Anna, és infermera; el gendre, és professor al Pompeu Fabra; el fill, en Jordi, treballa a Barcelona...  Les nétes han participat a les exèquies llegint un poema de Miquel Martí i Pol i interpretant a la flauta una peça d’en Lluís Llach. Quan a unes exèquies hi participen els néts, hi donen molta categoria humana.

dijous, 11 / desembre / 2014

M’assabento que en Ricardet va caure i que, sense ser res greu, està un xic gamat. Com que haig d’encarregar dos avets de Nadal, m’arribo fins la floristeria i també puc aclarir un xic què ha passat i com està.

Vaig a dinar a Banyoles. Parlem del Barça i de les batusses que hi hagué a la sortida. No sé com pot haver-hi gent que es baralli per aquesta mena d’espectacles.

Quan acabem el dinar, acompanyo en Patllari i en Ferriol fins l’escola. Tenen ganes d’explicar-me alguna cosa d’esports. En Patllari comença a practicar piragüisme. Quedarà quadrat. A Banyoles es poden practicar molts esports.

A la tarda m’arribo a Olot. Porto a restaurar unes imatges de la col·lecció d’en Josep Espelta destinades a Sant Martí Sapresa: la imatge de sant Salvador d’Horta i la de sant Dalmau Moner. Són sants de la comarca i la Sant Martí hi tenen un lloc d’honor reservat i segur que, des d’allí, ens donaran un cop de mà.

divendres, 12 / desembre / 2014

Al matí feinejo pel despatx. Cap a mig matí baixo a proveir al poble. Dino tranquil.

Cap a les tres surto a caminar. Fa una tarda ben assolellada i cal aprofitar-ho. M’arribo fins el pont de Sant Julià: uns 2’5 km (o sigui que, entre anar i tornar, faig uns 5 km). Pel camí em va telefonant gent. Hi ha dies que sembla que s’obre l’aixeta de les telefonades i, renoi, tothom vol parlar.

Haig de tornar ràpidament al despatx per resoldre un error del programa / felicitació de l’arxiprestat.

Al vespre venen els cantaires parroquials: un grup de pares que s’han animat a formar un cor per animar les misses familiars. També hi participa alguna mainada que ja han fet la primera comunió. Ara preparen la missa del pollet, la missa de vigília de Nadal. Els dirigeix en Josep M. Quer. Sona molt bé. 

Veni, veni, emmanuel, captivum solve israel!

dissabte, 29 / novembre / 2014

A la matinada i al matí plovisqueja una mica.  Fins cap a les 5 de la tarda arriben a caure uns 40 litres.

A Bonmatí i a Anglès celebro les misses anticipades que dediquem a la mainada de catequesi i a les seves famílies. A Bonmatí  venen la meitat de la mainada, o sigui, 7. A Anglès en venen dues terceres parts, o sigui, una trentena.  

A Anglès un grup de pares s’anima a fer un cor. Sembla que tenen ganes d’animar la celebració de la vigília de Nadal. Segur que serà ben lluïda.

 diumenge, 30 / novembre / 2014

Malgrat la pluja, participa força gent a les misses del matí. Els diumenges m’agrada anar a dinar a fora.  També vaig a la Vall de Bas, com també vaig fer l’altre diumenge.

Tota la tarda va plovent de valent. Em quedo reclòs al meu cau.

dilluns, 1 / desembre / 2014

Venen a veure’m i a felicitar-me el Nadal algunes àvies de Palafrugell: la Cinta, la Rosalia, la Pepita i la Margarita, que fa de xòfer. Em fan arribar records dels fills, néts i nétes, d’altres amistats (especialment en Narcís, la Núria, la Margarita petita...).

Vaig a visitar i a acomiadar-me d’en Quim: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi”.

Al migdia dino al convent de Santa Clara de les clarisses de Vilobí. Ens hi trobem els companys de la nostra promoció. Parlem de restaurants coneguts i visitats per algun clergue: el Divinum, a Can Roca petit...  També es parla de la mort d’algun capellà i de les seves deixes. Sembla que algú ha llegat alguna cosa al monestir de Poblet.

Quan acabem, vaig a caminar a la carretera de Sant Martí Sapresa a Sant Romà. Hi faig uns quatre quilòmetres ben sencers. Si ho fes sempre així, aniria millor.

A la tarda, a la doma, ve la mainada de catequesi. I la missa vespertina la iniciem amb els salms de vespres: “Veniu, veniu, veniu, Emmanuel! Oh Crist que ens alliberes del pecat!”.

dimarts, 2 / desembre / 2014

Baixo al poble a comprar alguna lilaina. A la plaça Catalunya hi ha un home estès i que atenen els del SEM. Sembla que ja fa estona que intenten reanimar-lo. Prego per ell i, a distància, li dono l’absolució.

Vaig a La Cellera a recollir dibuixos de Nadal pel programa. També m’arribo a Amer a donar el condol a la Montse que se li ha mort el marit.

A Anglès, porto els programes de la trobada ecumènica de Nadal a casa de l’Arnaldo. Aprofito per anar a saludar en Cristòbal, el pintor que va pintar el Casal.

Em comuniquen que l’home que ha mort a la plaça Catalunya és en Salvador. Demà li oficiarem les exèquies.

 Dino tranquil al pis. Quan acabo, vaig a caminar a la via verda. Arribo fins les primeres cases de Trullàs, a la casa d’en Pol. Entre l’anada i la tornada faig uns cinc quilòmetres llargs. Ja està bé per avui.

A la tarda venen dos grups de catequesi, un el porto jo mateix. Ja em va bé: així conec millor la mainada i no m’allunyo de la dinàmica de la catequesi. Aquests dies la mainada porten els dibuixos pel concurs de nadales.

Abans de la missa vespertina, l’escolà, en Joan, porta el calze a la credença. Tot d’una sento fressa: bo!, penso és que en Joan s’ha entrebancat o li ha caigut el calze per terra. Però el noi ve esverat a la sagristia dient-me que ha caigut un tros d’església. Caram! Surto ràpid, i veig que, efectivament, ha caigut un tros d’església, o sigui, una cantonada d’un pam que s’ha després d’una cornisa.  Ja m’havia imaginat totes les devotes del rosari sota un piló de runa!.

dimecres, 3 / desembre / 2014

Les temperatures del matí van baixant. Sembla que tindrem un dia serè. Estem entrant als dies amb menys sol.

Abans d’obrir el despatx, m’arribo a l’oficina de correus a recollir un paquet de calendaris per repartir entre els col·laboradors.

Quan obro el despatx, no hi ve ningú. Em va bé per anar feinejant. Haig de reclamar unes factures a la companyia elèctrica que ha fet una lectura “estimativa” molt sobredimensionada. Sempre fan les lectures estimatives que afavoreixin a la companyia. Curiós.

Dino al pis i descanso una mica.

A primera hora de la tarda oficio les exèquies d’en Salvador. Era nascut a Brunyola, si bé la seva muller és de Sant Julià.  

I venen la mainada del reforç escolar. En venen més cada dia. No sé on els enquibirem!

Abans de la missa, vaig a caminar una estona. No fos cas que quedés encarcarat. No puc caminar gaire.

dijous, 4 / desembre / 2014

Enllesteixo el suplement de full i l’envio a l’impremta. Tot el matí va plovisquejant. Cap al migdia m’arribo a Girona, a recollir uns detalls a la llibreria del bisbat.

Dinar a Banyoles, a Can Teixidor: escudella i carn d’olla. Dinar d’hivern, dinar de Nadal.  

Acompanyo els mini nebots a l’escola. I m’acabo d’arribar a donar un tomb per la Draga. Encara està negada ja que l’estany va vessar. A més, quan van urbanitzar la zona (i a una part i van fer el parc), van cegar el fenedor (fonedor) que engolia ràpidament l’aigua de la zona quan l’estany vessava. Era el conegut “clot del Drac”. Sembla estrany que s’autoritzés la desaparició d’aquest fenomen geològic tan peculiar. Ara, la zona estarà així uns quants dies.  Va plovisquejant i la humitat em cala els ossos.

divendres, 5 / desembre / 2014

Vaig a visitar els ancians malalts de Bonmatí. Hi vaig massa aviat i alguns encara no em poden rebre. Vaig amb pressa.

A les 12 del migdia oficio les exèquies de l’Ana, la mare d’en Bartomeu Carrillo, regidor de l’ajuntament d’Anglès. Tenia 99 anys.  

A la tarda preparo les celebracions del cap de setmana. I vaig a caminar una mica, clar. 

Sento que els dies se’n van, però l’angúnia es retarda...

dissabte, 22 / novembre / 2014

Reparteixo els fulls i els suplements que cal portar a cada església. Deixo posats a l’església d’Anglès els cartells dels cants.

Vaig a Bonmatí a oficiar les exèquies d’en Josep de can Pol, el gendre de la Coloma. En general, quan s’oficia unes exèquies, l’església de Bonmatí s’omple. Avui és una de les vegades que l’he vist més plena.

Després de les exèquies, pujo  cap a Sant Salvador de Bianya. Hi celebrem els 46 anys de casats d’en Josep i de la Carme, el 10 aniversari del casament de la Collell i en Jordi i els 36 anys d’en Gaus, el germà petit d’en Jordi. Som una trentena.  L’església de Sant Salvador i el seu entorn és ben agradable.

En comuniquen la mort d’en Xicu, el Turronaire de Vilanna. També hi ha qui em pregunta per una altra possible difunt. Resulta que es fa córrer que també s’ha mort en Lluís Campmajor, en Ferro. De fet, únicament és un rumor. Diuen que quan es fa córrer que algú s’ha mort i no és veritat, se li afegeixen 10 anys de vida.  

A la missa vespertina només hi fa d’escolà en Víctor. Som pocs. Molts avis participen a la ballaruca que hi ha a la Burés inaugurant la nova sala de ball.  

diumenge, 23 / novembre / 2014

Al matí celebro les misses a Anglès i a Sant Martí Sapresa.  A la missa de les 9 únicament serveix d’escolà la Maria. Al migdia, a Anglès, oficio les exèquies d’en Lluís Ros de Can Pixolives. L’església s’omple de persones que coneixien en Lluís, sobretot homes.

A la tarda vaig a dinar cap a la Vall de Bas. Al restaurant hi ha molta gent. Hi ha una colla que celebra el 50 aniversari del casament dels avis. Tot d’una, l’àvia em reconeix i em ve a saludar: “Hola, Mn. Martirià: vostè va casar-nos fa 50 anys”. Li dic que jo tenia tot just 11 anys i que encara no estava per aquestes coses. El cert és que em coneix, però no s’explica la confusió. Jo tampoc.

Després de dinar, deixo el cotxe aparcat a la zona d’aparcament de Can Barris i pujo caminant fins a l’església de Sant Romà de Joanetes. També volto per aquells veïnats. Recordo haver-hi visitat Mn. Pere Roura: una autèntica institució. Amb alguna colla de jovent també m’havia allotjat a la rectoria. I a una casa de colònies que hi havia més amunt (a Sant Romà) també hi havia anat a fer-hi alguns dies de colònies amb mainada de Sant Feliu de Pallerols (em penso que era l’estiu del 1975).

Quan sóc al pis, enllesteixo l’article sobre santa Eulàlia de Mèrida per publicar a la Revista de Banyoles.

dilluns, 24 / novembre / 2014

Ha plovisquejat tota la matinada. A les 10 del matí oficio les exèquies d’en Francesc Vila, en Xicu  de cal  Turronaire de Vilanna, el pare de la Roser de Ca l’Elisa.  Veig molta gent coneguda entre altres en Míliu que ja està mig refet de l’operació al genoll. La convalescència l’ha feta a Planoles, a casa dels seus cosins.

 Vaig a dinar a Banyoles. A primera hora de la tarda participo al rosari de la capella de sant Martirià. Com que es té por de pluja, es fa a Santa Maria. Resulta que al Convent Vell també hi ha pujat una colla de gent. Pocs i mal avinguts.

Retorno aviat cap a Anglès. Hi ha sessió de catequesi de tres grups. Sembla que funcionen bé. En Miquel segurament és qui més il·lusió hi posa.

A la missa vespertina només hi ve un escolà:  en Joan.

dimarts, 25 / novembre / 2014

A la matinada plou de nou.  Quan ja he arreglat les coses, surto a fer un tomb. També vaig a la barberia. Hi ha en Jaume de Can Figueres. Te xerrera i ganes de fer bromes.

A primera hora de la tarda tinc visita de revisió. M’han canviat el metge de capçalera. Va bé conèixer altres perspectives. Em parla de l’analítica de l’altre setmana. Estic excessivament dolç. No sé pas què cal fer.  Hauré d’anar i tornar caminant cada dia fins a Sant Julià.  La infermera em revisa els peus.

A la tarda tenim reunió de l’equip de Vida Creixent.  Treballem el tema tercer de la campanya: Vellesa i acceptació de si mateix.

Quan acabem de Vida Creixent,  ve la mainada de catequesi. Em toca portar un grup: el de l’Oriol, en Sergi i en Joan.  Val a dir que el temari (i el vocabulari) és ben complicat per la mainada d’aquell nivell. No m’estranya que, quan acaben la catequesi amb la primera comunió, no en vulguin saber gaire res més.

D’escolans hi venen en Quim i en Joan.

 

dimecres, 26 / novembre / 2014

Vaig a fer un tomb i a comprar alguns medicaments que em falten.

Al migdia vaig cap a Les Preses. M’hi trobo amb l’Assumpta. Ella baixa de Ripoll i de Torelló. Anem a dinar a Olot, a Can Xalegre, al costat de la plaça de l’Àngel.

A la tarda em trobo amb la Rosa Serra i amb en Xavier Carbonell. Parlem de l’obra escultòrica religiosa d’en Lluís Carbonell (Mare de Déu de la Salut, Sant Pere de Montagut, Sant Julià i Santa Bassilissa de Vulpellac... ) i d’en Lluís Curós (Mare de Déu de la Cot, Mare de Déu de Asunción – Paraguai...).

També parlem de l’obra religiosa d’en Fita, d’en Subirachs, de l’Henry Moore (La Mare de Déu i l’Infant), d’en Botero ...  Amb en Xavier parlem de que l’escultura religiosa no només ha de ser una escultura correcte sinó que ha de transmetre uns sentiments determinats...

Parlant i mirant fotografies, terracotes, esbossos... passo una bona estona. Fins i tot em mostren l’esbós en terracota de la Mare de Déu de Sales de La Cellera d’en Josep M. Bohigas: quina sorpresa!. I no m’adono que ja són les 5 de la tarda.  

D’escolans venen en Quim, en Joan i en Víctor, que estava malaltó.

dijous, 27 / novembre /  2014

Al matí venen les confraresses de l’escombra a fer neteja i ornamentar l’església.

Marxo aviat cap a Bellaterra. Arribo a la universitat cap a dos quarts de dotze. Fa un ruixat. Faig un tallat a la cafeteria i passo a la secretaria del departament d’art a recollir la documentació que necessito per matricular-me del doctorat.

Pràcticament   haig de travessar tot el campus fins la masia on hi ha el rectorat. Sort que pràcticament tot el recorregut és sota cobert. I quedo matriculat pel doctorat. Espero que pugui acabar-lo en tres anys.

Quan retorno cap a la meva facultat, m’entaforo una estona a la biblioteca. Dono una ullada a la secció d’art.

Cap a la una retorno al departament. A la una tinc entrevista amb la professora Teresa Camps  que em dirigeix la recerca de la tesi sobre l’escultura religiosa (del 1936 al 1965). Parlem dels condicionants que marcaren els escultors d’aquell moment, tant dels elements que marcaren la seva formació (fonamentalment el noucentisme) com de les imposicions ideològiques del franquisme exercides per l’església més alienada: res a veure amb l’art religiós del moment a la resta d’Europa (amb propostes ben interessants com les d’Henry Moore,  Henri Matisse, Le Corbusier... ).  Què hi farem! La nostra història és així. I si algú es sortia del guió (i si algú es surt del guió), garrotada!

Dino a la cafeteria. Bull d’estudiants.  I retorno cap a Anglès.

A la missa vespertina venen a fer d’escolà en Víctor, en Quim i en Joan. Si van aguantant, anirem bé.

divendres, 28 / novembre / 2014

Em llevo a les sis i començo el dia amb la rutina habitual: pregar un xic, bugada, obrir finestres, estrijolar-me, fer endreça, esmorzar, obrir l’església...

Vaig a fer un tomb matinal. Aquests dies no he perdut el ritme. Pujo per la carretera de Santa Coloma fins l’avinguda Floricel. I avall. Diuen que plourà, però de moment només tenim bromes.

A partir de les 10 m’instal·lo al despatx. Preparo un xic la reunió del Consell Parroquial del vespre.

Dino tranquil al pis. Aquesta setmana només hi hauré dinat el dimarts i avui. Menjo un xic de salmó que m’han regalat, i verdura. Ja està bé.

A la tarda ve un grup de catequesi dels nois i noies que ja han fet la comunió.

Al vespre tinc reunió amb el Consell Parroquial. Comentem com ha anat el darrer trimestre: festa de la Mare de Déu del Remei, catequesi, Caritas, Sant Amanç...  I també parlem de les previsions: Nadal (aquest any sense pastorets), homenatge a les germanes dominiques...