dissabte, 3 / maig / 2014
Tinc un matí tranquil. A la doma hi venen els
dos grups de catequesi de cada dissabte. Preparo les misses d’aquest diumenge.
També preparo un full amb les pregàries i cants del mes de maig: hi combino els
cants més populars i més verdaguerians amb cants més clàssics: Collint
violetes, En veure-us bella, Vostres goigs amb gran plaer, Siau nostre escut,
Dels àngels, Mare i Regina, Amb el cor
ple d’alegria, Sota la vostra protecció,
Oh Maria, Reina dels cors... I
com a cloenda, Regina coeli.
Al migdia vaig a Sant Martí Sapresa per
preparar-ho tot per la missa de demà. Així, quan hi arribo, tinc un xic més de
temps per parlar amb els feligresos.
Cap a la una vaig a recollir en Ramon, a La
Cellera, i anem a dinar a El Pasteral, celebrant el Roser. Ens hi trobem els
clergues de l’arxiprestat (és a dir, els 4 preveres i el diaca, amb la seva
muller). Passem una bona estona comentant temes diversos, especialment
parroquials.
A la tarda vaig a celebrar a Bonmatí. En
Rodrigo ve a fer d’escolà: feia molt que no hi venia. Hi ha unes nenes que
diuen que també en voldran fer. Veurem.
A la missa d’Anglès hi fa d’escolà la Maria.
Porta números per ajudar a a l’aplec i a la reconstrucció de Santa Bàrbara.
Quan acabem la missa, dic als assistents que la Maria els vendrà números i,
mentre baixen de fer el petó a la Mare de Déu del Remei, els ven tots.
La Beatriu em porta cireres acabades de
collir del cirerer del seu hort. En podré fer la primera menjada de la
temporada.
Vaig a sopar a La Cellera, a casa d’en Ramon,
amb la Montse i en Josep.
diumenge, 4 / maig / 2014
El matí és tranquil. Celebro les misses a
Anglès i a Sant Martí. Pujo a Sant Julià de Llor on hi celebro la missa de les
12. La missa concentra tres celebracions: el Roser de Sant Julià, la festa de
sant Pere Màrtir i l’aniversari de la constitució del municipi de Sant Julià de
Llor – Bonmatí el 22 de febrer del 1983. Hi participen una cinquantena de
persones.
A la
sortida hi ha un vermut popular on és possible saludar gent diversa. Parlem del
temps i com ha canviat la feina del segar i del batre. De fet, gairebé tots
tenim alguna arrel camperola. Em fa gràcia veure com poden variar els noms
d’una comarca a l’altra. Ho havia experimentat amb la feina de la pesca i com
els peixos i les eines podien disposar de noms molt diversos segons fos a
Palafrugell o Lloret de Mar. I en el món agrari, de la mateixa manera que un
volant sabem que també es pot denominar falç, un modoló, a Susqueda, es
denomina garbera, al Pla de l’Estany (i que no és el mateix que un gabaió) .
A l’hora de dinar, al mateix prat però a
l’ombra, comparteixo taula amb la Mei, l’Elena, la Carme i en Lluís. De tot el
que hi ha a la taula, no hi manca de res: amanides, carn a la brasa, fruita,
coques... Bona taula, bona brasa i bon pa que Déu nos do: amb Jesús a cap de
taula, tot es fa més partidor. I el dimoni, que estossegui.
Dedico la tarda a treballar per la recerca i
estudi de material de l’Enric Monjo. També parlo amb algun amic. I el dia es va
escolant tranquil·lament.
dilluns, 5 / maig / 2014
Al matí reballo ordenant material de la
recerca de l’Enric Monjo. També preparo un xic les reunions de la tarda.
A la tarda, quan han arribat i s’han
col·locat la mainada de catequesi, vaig a Bonmatí. Em reuneixo amb les
catequistes (la Maria i la Tarsi) i les mares de la mainada de catequesi.
Programem un xic de celebració pel dissabte 24 de maig, a la tarda: la missa i
berenar plegats. Segur que anirà bé.
Celebro la missa vespertina. L'acabem amb un cant marià popular, les deprecacions del mes de maig i el Regina Coeli. Després tinc la
reunió amb els pares de la mainada de primera comunió.
dimarts, 6 / maig / 2014
surto aviat i vaig cap a Barcelona. A les
tertúlies radiofòniques es parlen de les estafes relacionades amb l’AVE -no
m’estranya l’interès per fer arribar l’AVE a tots els racons i raconets de la
península- i de l’editorial del Finantial Times criticant la inoperància del
govern de Madrid en relació a Catalunya.
Aparco de nou sota el Born. Quan surto de
l’aparcament entro a una cafeteria a fer un cafè amb llet i un mini. A la
sortida, un noi subsaharià em demana alguna moneda per anar a comprar pa. El
convido a menjar-se un entrepà i a beure alguna cosa. Ho accepta satisfet.
I passant pels carrerons del barri de la
Ribera vaig cap al Real Cercle Artístic Sant Jordi per acabar de recollir
diverses informacions relacionades amb en Monjo. Val a dir que la Begoña m’atén
de forma excel·lent.
Quan surto, vaig a Santa Maria del Mar on hi
vaig una breu visita i, sobretot, puc admirar la imatge de la Mare de Déu de
l’Esperança d’en Monjo. I quan surto m’arribo fins a Santa Maria del Pi on
m’atén l’Albert i parlem de la imatge de la titular d’en Monjo, de la primera
proposta que va fer com a Santa Maria dels Reis. També parlem de l’altar dels
sants Abdó i Senèn i de l’altar de sant Miquel.
De retorn al Born, m’entrevisto amb en Bernat
Puigdollers que, d’en Monjo i de l’art religiós del s. XX, en sap un niu. De
fet ell estudia artistes, sobretot pintors, de la mateixa època.
Després de l’entrevista vaig a dinar. El
restaurant és correcte i a bon preu. Però no hi ha manera que m’entenguin quan
els demano el que vull en català. No baixo del burro. I acaben
entenent-ho.
A la tarda visito el Born. És impressionant.
Fa pensar. Qui digui que la relació amb Espanya ha estat bona, aquí en té un
botonet de mostra que no ha estat així. Aixafar, explotar, dominar, depredar...
serien verbs més correctes.
Val a dir que, tot els barris antics de
Barcelona, estan plens de turistes de tota mena, omplint les esglésies (amb
gran respecte). També es veuen molts grups escolars integrats per nois i noies
de tots colors. I gairebé tots els nois i noies, entre ells, parlen en català.
Això és el que rebenta als centralistes, després que han fet tot el possible
per desviar persones i famílies de tot arreu a Catalunya per així diluir la
nostra cultura.
A Santa Maria del Mar, tot neguitós, un home
demana algun capellà perquè li beneeixi una ampolla d’aigua. El sagristà de la
basílica es fa l’orni. Ja n’he conegut algun altre del mateix estil. Li dic a
l’home que jo sóc capellà i que em doni l’ampolla que li beneiré. Me la dóna
tot seguit i la beneeixo amb senzillesa. Em demana que ho faci tres vegades. I
ho faig dues vegades més. I l’home se la beu tota i queda tranquil. Costa ben poc fer feliç a algú.
De retorn, m’aturo a una àrea de servei a fer
una becaina. A Santa Coloma m’aturo a proveir. Quan arribo a Anglès vaig de
visita al metge per revisar i comentar l’analítica de fa dues setmanes: bé
d’oli, bé de sal... però massa sucre. I, d’aquí unes setmanes, a tornar-hi per
fer una revisió “clàssica” de pròstata (de post data, que diria en Joan Riu).
Dimecres, 7 / maig / 2014
Al despatx hi atenc diverses visites. En Joan
ve a repassar l’hort: després de l’operació recent, va lleuger com un gínjol.
Al migdia vaig a dinar a Banyoles, amb en
Josep, la Carme i la Nuri.
A la tarda, a la doma, venen la mainada del
reforç escolar. A més de la mainada que ja hi venien, hem començat un grup de
nois més grans. Quina sort disposar de voluntaris. Ben bé que són com àngels de
Déu! A veure si la Mare de Déu del Remei
ens envia algun altre dels seus àngels, que ella no en necessita pas tants!
Dijous, 8 / maig / 2014
Ve l’equip de pabordesses de la confraria de
la Mare de Déu de l’Escombra a esterrejar i ornamentar l’església. Quin bon
servei que hi fan!
Baixo al poble a proveir dels medicaments
receptats ahir. Quan retorno enllesteixo el suplement i l’envio a la impremta. I
treballo ordenant informació de l’Enric Monjo.
Per dinar preparo una menjada dels pèsols que
em van donar de l’hort de Bonmatí. Com que me’n sobraran, els guardaré per
sopar. I una mica de llonganisseta de Vic.
Em telefonen des dels mossos. Resulta que, fa
uns dies, vaig anar a una gasolinera i, després de pagar alguna altra cosa que
hi vaig comprar, no em van carregar l’import del gasoil. Quin control! Ho
comprovaré i ja hi passaré.
Quan acabem la missa i he tancat els portals
de l’església (cap a les 8v), la llum que traspassa la rosassa es projecte
encerclant de coloraines el cambril de la Mare de Déu.
Divendres, 9 / maig / 2014
M’assabento de la mort d’en Jordi Vilamitjana
Pujol (56 anys). Havíem coincidit uns anys al seminari menor, si bé era d’uns
cursos més avall. El vaig retrobar quan jo era rector de Vilopriu (1987 – 1994).
Allà, on hi tenien una caseta, els seus pares (en Jordi i la Catalina) participaven
habitualment a la missa dominical. El germà petit, en Xavi, hi va fer d’escolà
tots aquells anys (ara em penso que està de professor a la Politècnica) i vaig
acompanyar i beneir el casament de dues de les germanes. Quan obro l’església,
prego per ell i pels seus pares.
Amb en Josep Grabuleda concretem el dia de la
presentació del llibre dedicat a l’estudi del Terme de Banyoles. L’han redactat
en Guerau Palmada i en Josep mateix. Jo hi faig una introducció explicant la
vida d’una família del Terme, la que hi hem aguantat més: des del s. XIII que
la mateixa família Brugada estem a la mateixa casa, de Can Teixidor del Terme. Aquesta
introducció és de 29 pagines (o sigui, 15.274 paraules). I la presentació serà el divendres 27 de juny
a les 8 del vespre al Museu Darder de Banyoles. Suposo que hi trobaré algun
amic.
Vaig a l’oficina de correus per demanar poder
votar per correu, ja que el 25 de maig, un diumenge, no penso marxar d’Anglès. Diversos
amics em comuniquen que guardi la targeta censal que se’ns envia per així poder
votar a la consulta del 9 de novembre, per si no fos possible usar el cens
electoral. Ja pot parlar en Desmon Tutú o en Jerri Adams, o el Finantial Times
o el The Economist... només el govern de Madrid sap el que ens convé els
catalans. I d’això se’n pot dir democràcia? No seria millor anomenar-ne
despotisme il·lustrat o, millor, colonialisme?
El papa Francesc beatificarà Pau VI, que fou
tan menyspreat pel nacional catolicisme franquista que el considerava com una
bèstia negra per la seva postura a favor de la instauració de la democràcia,
sense oblidar la seva oposició a les arbitràries condemnes de mort signades pel
dictador, és que n’hi ha cap de justa. I
ara, què diran d’ell els cavernícoles?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada