SIS ESTAMPES
RECOLLIDES PER UN RECTOR DE PAGÈS
DURANT EL NADAL DE 1988
Són sis estampes de Nadal.
En podrien ser tres o bé deu-mil.
Què hi fa més?
En la mesura que,
aportant un xic d'escalf,
un s'identifica
amb cada noi i amb cada ancià,
amb cada família i amb cada poble,
amb cada terrós i amb cada arbre,
amb cada riu, muntanya o estel...
Tot esdevé estampa de Nadal.
I així, peregrinant pel món,
esbrossarem camins de pau?
1. De com, per Nadal, també brollen llàgrimes
Divendres, 23 de desembre
Aquesta tarda m'asseuré, amb calma, per escriure quatre notes per l'homilia de Nadal. La diada s'ho mereix.
Sona el timbre de la porta. És en Miquel: "Mossèn, l'oncle Pitu sembla que se'n va".
Agafo els patracols. M'arribo a l'església a recollir Nostramo. Discretament i ràpid m'arribo a Can Carreras, fora del nucli,
Hi són totes les veïnes: quin xivarri! Sembla que esperen un part. Pujo amb quatre gambades a la cambra, rústega i polida. En Pitu està agònic, en una dolça agonia.
Li administro la Santa Unció: "Que per aquesta Santa Unció el Senyor t'ajudi amb la gràcia de l'Esperit Sant..." Tothom escolta amb silenci. Pocs dies abans en Pito havia vingut a missa i havia combregat: avui no pot engolir. En Pitu es va apagant talment una flama vacil·lant d'un llum d'oli.
De nou, amb tots els qui són a la cambra, resem el Parenostre. Repeteixo lentament i fort la pregària del Senyor prop de les orelles d'en Pitu.
Sembla que ha mort. Algú plora. Una llàgrima no s'acaba de decidir de despenjar-se de la meva parpella. Tothom s'exclama.
Ara cal vestir-lo, però a la casa no hi ha gent amb prou força. A la casa no hi ha gent amb prou força. I ajudo a vestir el difunt. No és la primera vegada que em trobo en una situació semblant. Quan en Pitu ja està ben mudat arriben el metge i el fuster.
L'enterrament serà demà dissabte a les quatre de la tarda, vigília de Nadal. En Marc, el noi petit de la casa, assegut, està arraulit vora el foc de la llar, al lloc on seia normalment en Pitu.
Retorno Nostramo al Sagrari. A l'església es prepara el concert de Nadal. Faig sonar les campanes amb el toc de difunts. Com un regueró de pólvora, s'escampa per tot el poble la nova. Bufa la tramuntana, freda i sinistra.
A la nit, cap a les nou, retorno a Can Carreras i, vora la llar, avui ben atiada, passem el Rosari. Hi ha tot el veïnat, set dones i cinc homes. Tot respira serenor. A l'església hi ha al concert de Nadal.
Esmerço tot el matí del dissabte per enllestir els preparatius de Nadal: el suplement del Full parroquial (amb la notícia de la mort d'en Pitu, els fulls de cants per les celebracions, l'escenificació de l'evangeli de Nadal amb la mainada de catequesi...
2 - De com, la Nit de Nadal, el cel s'uneix amb la terra
Dissabte, 24 de desembre
A la tarda del dissabte, de tot el poble s'aplega gent a l'església per acomiadar-se d'en Pitu encomanant-lo a Déu.
"Jo he vingut perquè tinguin vida, i la tinguin amb abundància" (Jo 10, 10).
Demà és Nadal. Tot just comença la Vella de Nadal.
A les vuit en celebraré la primera missa a la petita capella de Sant Mateu de Valldevià, al límit entre el Baix i l'Alt Empordà.
Abans de sortir de casa, prenc un got de llet calenta. També em passo la màquina d'afaitar per la cara i em refresco amb un xic d'aigua. Em pentino, passo un raspall per les sabates...
Amb el cotxe, rabent, em perdo fosca enllà, per la carretera, cap a Colomers. Ja és fosca nit. Arribo fins el Xalet, just a la vora del Fluvià. I trenco a l'esquerra per enfilar-me cap a Vilopriu.
Apareix a la dreta l'estel de Nadal penjat al campanar de l'església de Colomers. Tot de llums, talment un cabassat d'estrelles abocades des del cel en aquell racó de món, assenyalen les cases senzilles i càlides del poble. De rerefons, el cel serè, atapeït constel·lacions sense veure's on acaben i a on comencen els estels. Cel i terra sembla que es fonen en una besada.
"Avui ens ha baixat del cel la veritable pau. Avui tot el món assaboreix la dolçor del cel"
(Responsori de Nadal)
3 - De com, la Nit de Nadal els àngels canten
He celebrat ja dues misses de Nadal: una a Valldevià i l'altra a Colomers. A la tarda hem celebrat la missa exequial d'en Pitu Carandell. Ara ja és plena nit.
Arribo a l'església de Sant Jordi Desvalls. A la sagristia hi ha un rebombori infernal: "A prop d'allí passava un dimoni escuat... sentint tanta gatzara, cap dins se n'és ficat, patrip patrap".
Tota la mainada del poble és allà i tothom crida qui més pot: "Mossèn, què haig de fer? Mossèn, on poso això?... El guirigall és, certament, insuportable. Entretant el meu calze de missa nova rebot per terra deformant-se la seva artística silueta original que agafar-ne una de més peculiar i abonyegada.
No puc estar-me d'afegir-me al desoir i cridar com el qui més.
Per fi sembla qui retorna una cert calma. Baixen les dotze campanades, Serà qüestió de senyar-se (vigilant de no treure'ns l'ull) i començar la celebració. I que Déu hi faci més que nosaltres.
"Avui la pau ha baixat del cel" (Introit de la Nit de Nadal).
4 - De com, la matinada de Nadal, neix el Sol
Diumenge, 25 de desembre
És el matí de Nadal. Com mai em quedaria a gust una bona estona més al llit, tot mandrejant. Em llevo aviat: dutxar-me, vestir-me, empolainar-me, endreçar el dormitori, esmorzar... Fins i tot la ràdio mandreja tot fent sonar nadales en un programa enllaunat.
Surto al balcó de la façana, orientat a migjorn. Tot apareix embolcallat de llepades de boira. L'aire fred em bufeteja la cara.
A ponent, s'arriben a distingir les siluetes de Rocacorba i del Far. Girant la mirada cap a migjorn, apareix primer el Montseny i, més ençà, els Àngels. A la meva esquerra, traient el nas pel darrera de can Micaló, es dibuixa l'aspre Montgrí.
És allà, cap a llevant, on, per damunt dels turons de Pals, comença a estirar els braços el sol, apareixent vermelló, esbufegant, com emergint d'un voluptuós bany matinal. Dies Natalis Solis. És avui.
Sorprès de mi mateix, escolto com el meus llavis, mentre se m'il·lumina el rostre, reciten les paraules del vell Zacaries: ç
"Perquè ens estima, ens visitarà un sol que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau".
5 - De com, amb el Nadal, la Paraula dona vida
He sortit de la rectoria de Sant Jordi Desvalls. L'aire del matí és ben fresc. Tot està lleugerament blanc i gebrat. No trobo ningú per la carretera. Traspasso les vies del tren. Arreu hi ha una claror de plom. Trenco a Rememma, cap a Gaüses. Ningú.
Arribo a l'església més aviat que de costum. Pel pany rovellat hi faig girar la clau, la més grossa per la parròquia més petita. Obro la porta pesada de roure. Després d'escoltar el retruny de la clau i els grinyols de la porta, a dintre tot és silenci.
Obro els llums i encenc les estufes, més "decoratives" que no pas efectives. M'enfilo de dret al campanar. Silenci. De dalt estant s'escolta algun soroll llunyà que arriba més que esmorteït. Tots els caps i els boscos tenen els seus colors filtrats per una fina calitja.
Agafo les cordes de les campanes i estiro els batalls. Ressonen dolçament, alegrament. "Mentre un silenci tranquil embolcallava l'univers, la vostra Paraula totpoderosa, Senyor, vingué del cel". (Antífona del 26 de desembre).
Tot es va desvetllant i la vida es reviscola. Nang, nang, nang, Ning, ning, ning. Ning-nang, ning-nang, ning.nang. A tots els racons dels veïnats, dels boscos,, dels casals, dels margess... hi arriba el tritlleig de Nadal.
S'escolten els lladrucs dels gossos. Els ocells prenen el vol. I els feligresos van sortint de les seves càlides llars: primer els més ancians, amb lentitud solemnial; tot seguit, saltant i brincant, els infants: en Pere, la Lolita...; els adult, apressats i amb retard... tots, tots s'enfilen, amb flaire de processó, pel camí que els adreça a l'església del poble.
"Hi anaren, doncs, tot seguit..." (Lc 2, 17)
Quin bell espectacle per tants pocs espectadors!
6 - De com, per Nadal, tothom veu la salvació
Ahir vaig celebrar quatre misses i, darrera xocolatades i cantúries, vaig acabar a les tantes. Diversos amics, quan ja tenia el son agafat, m'han trucat felicitant-me el Nadal. El retruny del telèfon a la tauleta i a prop de l'orella, m'ha deixat desvetllat i amb uns ulls com taronges (no sé si de la Xina).
M'he llevat aviat i avui he continuat celebrant misses de Nadal: Gaüses, Sant Jordi Desvalls, Vilopriu. Ara em falta celebrar la darrera a Colomers. Serà cap a la una del migdia.
Sento un cert cansament a les cames. Em venen al cap treballadors de les mines, nois que moren de sida, dones atrafegades per acontentar marits rondinaires, joves amb feines indignes, l'Antonio a la presó de Figueres... No em puc queixar.
Baixo de Vilopriu amb el cotxe. A Colomers, la plaça de l'Església és plena de gent. Esperen el mossèn per entrar al recinte de la nau romànica i iniciar-hi la celebració. "Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació..." (Is 52, 7)
"Bon dia, mossèn. Avui ja el fa, si bé convindria que plogués. Però ja pot esperar. Avui és Nadal". Entrem a l'església. Tot respira pau i serenor: no és el primer cop que aquestes pedres venerables escoltaran tan bell missatge.
En Carles ho té tot a punt. Sembla, però, que ja comença a estar cansar de fer d'escolà. Tu quoque?
Cantem el Nadal. La bufera se m'acaba i no sé bé si per la intensitat d'aquest moment o bé pel cansament. Miro la Mercè que, fins fa ben poc, estava molt greu: camina a poc a poc. Està contenta perquè ha sortit de casa seva per aplegar-se a l'església.
"Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s'aguanten... llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig" (Is 35, 3-6)
L'homilia sembla que surt rodona. "Tu que portes bones noves... alça ben fort el teu crit" (Is, 52, 7). En Pere, home de pau, ve a felicitar-me el Nadal: "Has fet un bon sermó. És bon curiós l'evangeli de la infància de Jesús". Sap de què parla.
Acabem. Tothom surt content. L'església es buida aviat i a la plaça, no hi queda ningú. Pujo de nou el cotxe. Estic sol. Tant se val, és Nadal. I cap a Banyoles, a dinar amb els de casa.
