JOAN DOMÈNECH I MONER
Morí fa poc més d’un any, el 9 de novembre
del 2023. Amb raó, Lloret de Mar ha dedicat el 2025 com l’ANY JOAN DOMÈNECH. Per
aquesta raó l’Ajuntament de Lloret de Mar, amb la col·laboració de la Diputació
de Girona i de la Generalitat de Catalunya, ha editat el llibre d’homenatge UNA
VIDA DEDICADA A LA CULTURA, LLORET ESTAVA PER DAMUNT DE TOT on es recullen
diversos testimonis relacionats amb el personatge. També vaig ser convidat a
fer-hi la meva aportació. Aquesta es recull a la p. 132 / 133 i que reprodueixo
aquí, amb un afegitó d’un moment que vaig oblidar d’evocar.
FLAIXOS D’UN ENCONTRE
En memòria d’en Joan Domènech i Moner
(1943 – 2023)
Ha estat gradual l’aproximació amb en Joan
Domènech, del personatge a la persona.
El primer “contacte” el vaig tenir ja fa
temps quan em va caure a les mans un dels seus llibres “Beget i la seva
rodalia”. Per mi Beget (a l’Alta Garrotxa) ha estat un dels punts on,
especialment del 1980 al 1987, amb jovent d’Olot, primer, i i amb els de
Calella, hi havia anat sovint a acampar. Aquell llibre, tan ben prologat per
Mn. Modest Prats i Domingo (1936 – 2014), company i professor comú, més enllà
d’apropar-me a la realitat històrica de Beget també m’apropava a un estil
d’investigar i d’escriure que m’agradava deixant-me el regust de “quan jo sigui
gran, vull ser com tu”.
El segon contacte va ser més directe quan,
essent rector de Palafrugell, se’ns va ocórrer obrir una porta d’emergència a
l’església parroquial ja que només disposava d’un únic accés. Era l’any 2000 i
el portal s’havia d’anomenar “El portal del Jubileu”. Aleshores, ell era el
Delegat de Cultura de Girona i fou necessari tenir-hi diverses entrevistes. En
aquell moment vaig descobrir el seu tracte amable i proper.
Un tercer i breu moment fou quan, essent
jo rector de Sant Martí Sapresa (del 2011 al 2017), encapçalà una comitiva del
Cassinet per visitar la feia poc restaurada església parroquial d’aquella petita parròquia (una de les més
petites del bisbat però amb quatre esglésies bellament restaurades).
(En aquest recull de trobades amb en Joan, vaig oblidar-me d’esmentar un
altre moment que m’apropà a en Joan. Fou quan estava acabant el treball de fi de màster (2014) i que el vaig dedicar a
l’escultor Enric Monjo i Garriga (1895 – 1976), fent-ne un inventari raonat. I
clar, a Lloret de Mar hi ha un parell d’obres d’ell ben significatives: la de
la talla del Sant Crist (1947) i la de la majestuosa escultura de la Mare de
Déu de Loreto (1943). Quan vaig venir per veure-les in situ, Mn. Josep Castellà
va fer que fos en Joan qui m’acompanyés i m’obrís les portes per veure ben de
prop les imatges)
Però òbviament quan més directe ha estat
la relació amb ell ha estat quan se m’encomanà la parròquia de Lloret de Mar,
fa 7 anys. El primer encontre fou a la festa de les Alegries el diumenge 17 de
setembre del 2024. I d’aleshores ençà he anat veient que, en Joan, amb la Teresa, ha participat
habitualment a les celebracions de la parròquia i s’ha interessat per com ha
estat al dia de la vida parroquial procurant recollir, setmana rere setmana el
Full Parroquial i el corresponent suplement parroquial, L’Afegitó.
I si, he vist i m’he adonat que en Joan
tenia un compromís profund amb la vida cultural de Lloret de Mar que ell
arrelava en la seva vivència cristiana. Gràcies, Joan, pel teu compromís i pel
teu testimoni.
