LA FESTA DELS VELLS A SANT JORDI DESVALLS

Del setembre del 1987 fins el setembre del 1994 vaig fer de rector de Sant Jordi Desvalls, Colomers, Vilopriu, Gaüses i Valldevià:  unes parròquies que fan de xarnera  entre el Gironès, el Baix Empordà (traient el nas cap a l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany); una etapa de la meva vida de la que en guardo molts bons records. I el 1994 vaig ser enviat de rector a Palafrugell, a la parròquia de Sant Martí.

El  2002, en ocasió del 25è HOMENATGE DE LA VELLESA de Sant Jordi Desvalls, el seu Consell Parroquial (amb Mn. Jordi Font) va publicar un dossier amb diversos testimonis i records, també el meu que reprodueixo tot seguit.

 

VUIT ANYS DESPRÉS

Fa vuit anys que vaig marxar de Sant Jordi Desvalls, després d’estar-n’hi set. Les vegades que he enyorat aquesta estada, no us ho podeu pas imaginar!  Tota la feina que allà tenia (que no vol dir pas la feina que jo feia) ara s’ha multiplicat per disset o per divuit. Dit d’una altra manera, la feina d’aquells set anys, a Palafrugell em tocar fer-la amb sis mesos. Tinc calculat que, a hores d’ara, a Palafrugell hi porto fets uns 600 bateigs, unes 900 primeres comunions, uns 1200 enterraments, cap a 4000 misses, varis milers d’hores de despatx i reunions i més reunions. Tot va a dojo! I amb el poc que m’agrada treballar! Ara m’adono que el tracte familiar de cada persona i de cada esdeveniment és un privilegi de les comunitats de les dimensions com la vostra. Amb vosaltres és quan la vida cristiana té el regust del pa de ca la Maria.

Com sabeu, a Palafrugell ens agrada  molt la gresca, especialment per les Festes de Primavera i, al juliol, per la festa de santa Margarita. I tot l’estiu sembla festa major, com a molts llocs de la Costa Brava. Amb la gent que es mou per la Parròquia, tampoc no ens quedem curts. I organitzem celebracions parroquials ben simpàtiques: revetlla de final de curs, XXV aniversari de Matrimoni, Sant Martí (el novembre), Santa Llúcia (el desembre), Sant Sebastià (el gener), festa de la Mare de Déu de Lourdes (el febrer), Ruta de la Llum (el dilluns de Pasqua), Corpus... I també col·laborem amb l’Ajuntament i la Creu Roja que organitzen la festa de la gent gran, a les darreries de maig, però una festa en la que únicament hi participen aquelles persones que celebren els 80 anys. Amb tot, castanyades, xocolatades, arrossades, cargolades... com les vostres, cap.

Comparar Sant Jordi Desvalls amb Palafrugell no ve al cas i és complicat. I, malgrat tot, a la vila del peix fregit, també hi ha coses interessants (òbviament) i moltes persones engrescades en voler seguir l’Evangeli, més del que sembla. Però l’aire és un altre. Fins el vent d’amunt, que s’hi fa sentir sovint i que no és pas ben agradable, té un altre nom, el de garbí.

Doncs bé, quan vaig arribar a Sant Jordi Desvalls (el setembre del 1987), feia poc que ja s’havia celebrat la Festa dels Vella. Amb Mn. Narcís Mallol, feia tres anys que s’havia recuperat, a la vegada que es recuperava la festa de Sant Mateu, el 21 de setembre. I la recuperació s’havia fet amb empenta: si en sap d’engrescar, Mn. Narcís (Eh que si, Berta?).

El Consell Parroquial tenia una bona feina a preparar la celebració i tothom s’hi feia de debò. En Lluís Bosch en va ser l’ànima de les primeres celebracions, i tots els altres s’hi apuntaren decidits: la Lolita, la Fina, la Isabel... I tot seguit en Miquel, la Margarita, en Dani... I l’esquema es consolidà: missa amb animació musical, dinar de germanor i, un altre dia proper a la festa, una excursió. I no ens mocàvem pas amb qualsevol màniga: Esbart Marboleny de Les Preses, Coral del Casal d’Avis de Banyoles, Continuïtat del Montgrí... Alguna vegada s’hi van inserir sardanes, sortint de la missa, amb la Bisbal Jove. I al dinar de germanor, de mica en mica s’hi anava afegint més i més gent que algunes vegades ajudaven i, altres, ajudaven a caure. El primer any, al dinar, van participar-hi unes 80 persones i, el 1993, érem més de 150. I en ser la festa a les darreries de l’estiu, també s’hi afegien les mosques que ja buscaven refugi. A la Sala Nova, en una ocasió, l’Anton em deia que no valia pas la pena eliminar cap mosca perquè si se’n matava alguna, en venien cent de noves al funeral. També, alguna vegada el dinar de germanor es va realitzar a un restaurant.

I el record de la diada, encara es dona? El Consell també s’havia de cremar les celles per trobar-ne un d’adient per cada any: que si una làmina amb sant Jordi,  que si un bolígraf... Un anys se’ns va ocórrer regalar un cendrer de La Bisbal amb el nom de cada un dels homenatjats. I van venir justets per tots els noms! I, juntament amb les col·laboracions de les institucions locals, una rifa que caldejava bé l’ambient.

Les excursions ens van fer conèixer moltes comarques: l’Anoia i el Baix Llobregat, el Vallespir, el Conflent i la Cerdanya, el Maresme i l’Anella Olímpica de Barcelona, el Vallès Occidental, el Bages i Osona, la Conca de Barberà... La sortida també era una ocasió important de convivència i de relació. Penso que sempre vàrem tornar els mateixos, cap de menys ni cap de més. És clar que aquella vegada que anàrem a dinar a un restaurant de bufet lliure, pensava que algú quedaria embussat. Ni les oques, quan se les enguiera, fan un paper millor!

Ah, i no vull oblidar-me d’agrair que sempre es considerà a la meva mare com una jubilada més de Sant Jordi Desvalls. De fet, ella mateixa s’ho sabia guanyar amb la seva cordialitat. A més, ja es mereix alguna alegria, doncs amb el fill que té...!

            Una forta abraçada a tots.

                                                           Martirià Brugada i Clotas.