AMB ELS GRUPS D’ESPLAI D’OLOT
La vida de molts
capellans ha estat lligada als esplais o als agrupaments escoltes, especialment
en les etapes de vicariat. L’any 2002 en
Joaquim Monturiol va editar el llibre GAMOSSINOS 20 ANYS. UNA EXPERIÈNCIA D’EDUCACIÓ
EN EL LLEURE A OLOT (Impremta Callís, Olot 2002) recollint diversos testimonis d’aquella
experiència en ocasió del 20 aniversari de la seva fundació. En Joaquim
Monturiol també em demanà la meva aportació que no fou altra que la de fer un esbós
del treball amb els grups d’esplai vinculats a la parròquia de Sant Cristòfor les
Fonts d’Olot que tenia el seu centre d’operacions a l’edifici de l’antic
convent dels Caputxins, al carrer Joaquim Vayreda, 23, d’Olot.
Recordant el Grup d’Esplai de La Caixa
Des del gener del 1980 al setembre del 1983 vaig estar
destinat com a vicari de la Parròquia de Sant Cristòfor Les Fonts d’Olot. I una
de les experiències més interessants d’aquell moment fou la relació amb els
grups d’esplai dels Caputxins.
D’aquella etapa de la meva vida en podria fer diverses
anàlisis. Segurament que, en un racó o altre, en trobaria documentació sobrera
i sé d’algú que n’ha recollit i publica (en Pere Soler[i],
en Pep Montbardó...).
Els grups d’esplai dels Caputxins venien de temps i
havien estat recolzats pels mossens de Les Font, especialment Mn. Salvador
Batalla i Mn. Joan Naspleda. Quan jo vaig arribar, el responsable de la
Parròquia era Mn. Narcís Ponsatí i l’ajudava l’Enric Roura, ara també mossèn[ii].
Posteriorment, va venir de rector de Les Fonts Mn. Martirià Pla.
Un dels treballs que se m’encomanà a Les Fonts fou el de
col·laborar amb l’Enric en l’animació del Centre d’Esplai dels Caputxins que
tenia encomanada l’organització de les colònies d’estiu, amb en Catà, els
germans Soler, en Ramon, la Tat, la Ita... i, és clar, la Maribel i en Sidro. I
també hi havia en Pep Plana, àlies el Xileno.
Ben aviat, per tal de donar resposta a la necessitat d’atendre
més contínuament als nois i noies que havien participat a les colònies d’estiu
i que ja s’agrupaven de forma desorganitzada en diverses colles, es va pensar d’oferir
una programació amb propostes elementals que tendissin a la coordinació, a la
motivació, a la relació, a la partició, a la reflexió, al compromís, al
servei...
En aquell moment hi havia un grup al barri de Sant
Miquel, un altre al de Sant Cristòfor (el popular barri anomenat dels “boits”
que, tot sigui dit, que com és amunt, més ho són), un a Sant Pere Màrtir, el
dels Caputxins (pròpiament) i els dels pisos anomenats de La Caixa. Tot i les
dificultats que hi havia, l’experiència reeixí. I així, respectant uns grups
naturals i un ambient propi proper i senzill, s’assolien uns objectius bàsics
interessants i realistes. Era un bon servei que s’oferia des d’un àmbit d’Església,
amb la col·laboració del Servei de Colònies de Vacances del Bisbat.
Dins d’aquell marc general, recordo que cal situar-hi el
grup de La Caixa (al sector nord / oest). En Pep Plana, antic monitor dels
joves que ara començaven al barri de La Caixa, va fer d’enllaç amb l’equip coordinador
que es reunia a l’antic convent dels Caputxins. En aquell nou grup, hi havia
també el seu germà, en Màrius, que n’era un xic l’ànima. Era una colla d’adolescents
que s’havia format de forma espontània i natural en aquell veïnat. Recorden bé
els seus salts i les pedalades per les places de l’entorn on se’ls veia jugar i
coneixen bé les seves pells les gorgues del Fluvià on, tots plegats, més d’un
cop, a ple estiu, s’hi havia remullat i cabussat. A més d’en Màrius, d’aquella
colla recordo en Dídac, en Quim, en Jaume...
L’experiència fou positiva, com es manifestà diverses
vegades: castanyades, campionats de “palo-mato” entre les diverses colles, els primers carnestoltes públics d’Olot amb
la participació de tots els grups distribuïts en diverses comparses, alguna
campanya de solidaritat...
Vaig marxar d’Olot el setembre del 1983 per anar al Maresme,
a Calella (del 1983 al 1987). Vaig fer-ho amb el meu Renault 4L de l’ànec groc
i per la carretera de la Vall de Bas. No m’amago de dir que vaig fer-ho plorant
com un beneït mentre anava carretera enllà. Segurament en aquell moment a mi em
convenia començar una nova etapa de la vida. Però no fou fàcil del tot. A Olot
hi deixava il·lusions, ganes d’acompanyar gent jove i d’obrir nous horitzons...
Deixava amics, encerts i fracassos, projectes i realitzacions. A Sant Esteve d’Olot
hi havia estat ordenat capellà el 22 de febrer del 1981 (precisament la vigília
del 23 F) i m’havia sentit molt acompanyat en aquell moment i en iniciar els meus
primers passos del meu ministeri.
Marxava i preferia oblidar. Si haguera recordat massa, m’hauria
esquinçat el cor. I mentre es desgranaven els dies, de la Garrotxa al Maresme
els quilòmetres que els separen s’anaven fent més llargs. Calella, al llarg de
quatre anys, m’havia d’obrir a noves realitats i a nous companys de camí.
Des d’aleshores, han passat uns quants anys. Entretant he
estat també a Sant Jordi Desvalls (set anys) i en fa gairebé vuit que estic a
Palafrugell. Amb el pas dels anys possiblement la feina m’ha encotillat
excessivament i l’edat m’ha allunyat massa del jovent i de la mainada, de qui
em sento més el seu avi que no pas un d’ells, com intentava a Olot. Tot i així,
quan posteriorment he trobat algú que m’ha recordat aquelles experiències
viscudes a Olot, ho he agraït. I sobretot he agraït quan m’he adonat que
aquella experiència ha servit per eixamplar mirades, per assumir compromisos
amb cor generós, per adreçar passes per camins de pau, per viure una realitat
sempre en el present amb actituds de futur...
Mn. Martirià
Brugada i Clotas Vicari de la Parròquia de
Sant Cristòfor les Fonts del 1980 al 1983
[i] Pere Soler, L’educació en el lleure a Girona,, Universitat de Girona,
desembre 1995. El mateix Joaquim Monturiol
, “L’educació laica en el lleure. El cas d’Esplais de la Garrotxa, una entitat
que porta 25 educant en el lleure”, a Revista de Girona, ISSN 0211-2663, Nº 275, 2012, págs. 46-50; Esplais de la Garrotxa: més d'un
quart de segle d'educació en el lleure a la Garrotxa, Joaquim Monturiol
Sanés, Marta Olivet, Ariadna Pagès Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, ISSN 0211-8424, Nº. 21, 2010, págs. 545-564
[ii] Des del 2009, rector de Santa Maria de
Blanes
