44 ANYS DESPRÉS

El 22 de febrer del 1981, el dia abans del cop d’estat, vaig ser ordenat prevere pel bisbe Jaume Camprodon a l’ara reconeguda com a basílica de Sant Esteve d’Olot. Uns dies abans vaig escriure diverses invitacions a particulars i també alguna de col·lectiva (p. e.  a la Polifònica de Girona -en la que hi havia cantat els cursos 78/79 i 79/80, al cor del Centre Excursionista d’Olot que en aquells moments dirigia...), els joves de TROCA...

 

Un dels col·lectius que hi vaig convidar fou la Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids de Girona (ara denominada Fraternitat Cristiana de Persones amb Discapacitat) o més coneguda com la Frater des de la seva revista interna CRIDA.

 

Aquest moviment el vaig conèixer quan, essent seminarista, els caps de setmana anava a Sant Feliu de Pallerols (si no recordo malament el curs 1976 / 77) per col·laborar a les tasques de la Parròquia amb l’aleshores rector Mn. Pere Soler Massa (1935 – 2014), una persona propera al moviment i que n’agafà el relleu per ser-ne el consiliari. Fins aleshores el consiliari n’havia estat Mn. Josep M.  Melció Pujol (1935 – 2013, molt més conegut com en Mel), banyolí i un gran fotògraf de la Garrotxa. El primer consiliari i pràcticament el fundador havia estat Mn. Joan Garangou Pujolràs (1932 – 2017).

 

I moltes de les reunions es feien a la rectoria de Sant Miquel de la Pineda, actualment un bon restaurant i en aquell moment residència del rector Mn. Miquel Torra Bustins (1892 -1982).

 

I bé, quan jo vaig anar de vicari a Sant Cristòfor les Fonts, allà es formà un grup de la Frater del què jo n’era el consiliari. I el nostre grup agafàrem el relleu de redactar mensualment la revista del moviment (en aquell moment uns fulls ciclostilats) que l’atorgàrem un nom -CRIDA-. També recordo que, seria l’estiu del 1980, que amb el meu Renault R4 i amb tres ocupants més (la Carmen i dos altres fraterns de qui no recordo el nom) anàrem a Andalusia per participar a una assemblea anual del moviment. I la calor que vàrem passar aquells dies la recordaré sempre més.

 

Doncs bé, copio aquí la invitació que imprimírem a la CRIDA i que es reprodueix al llibre PINZELLADES DE FRATERNITAT (impresa a l’Impremta Pagès d’Anglès  el 2000). El llibre recull molts dels articles que redactàrem els seus consiliaris on n’hi ha una colla de meus i que penso anar recollint a aquest meu DIARI DEL CAPELLÀ.  

 

Mn. Benet Galí, bon cronista, en fa la introducció i presenta els diversos consiliaris començant pel P. Henri François, el Consiliari Internacional i fundador del moviment i que morí el 3 de febrer de 1986. Mn. Benet també m’ha ajudat a recordar el llistat dels primers consiliaris tal com recullo en aquesta introducció.

 

Tot seguit, copio el meu primer escrit que és el primer que segueix als del P. Henri François i que es publicà a CRIDA núm. 71, el febrer de 1981.

 

 

 

COMPORTAR-SE D’ACORD AMB LA VOCACIÓ REBUDA

“Us exhorto a comportar-vos d’una manera digna

de la vocació a què heu estat cridats” Ef 4, 1

 

Al cap d’un any de treballar a la parròquia de Batet i a la parròquia de Les Font, totes dues a les afores d’Olot, tinc el goigs de fer-vos saber que, si a Déu plau, el nostre bisbe Jaume de Girona m’ordenarà de prevere, és a dir, de capellà, el proper diumenge , dia 22 de febrer, a les cinc de la tarda, a l’església de Sant Esteve d’Olot.

 

Si ara us ho dic en començar el meu escrit és per convidar-vos a tots els de la Fraternitat a aquesta joiosa celebració que us toca molt de prop i així donar-ne junts gràcies a Déu.

 

La meva relació amb el món dels malalts i minusvàlids ve de molt enllà. Ha estat de mica en mica que m’he adonat de la soledat i la marginació que es sofreix pel fet de tenir unes dificultats físiques més o menys pronunciades.

 

Quan anava a Sant Feliu de Pallerols els dissabtes i diumenge, Mn. Pere Soler em va fer descobrir la importància d’aquest moviment especialitzat, que tot revisant unes actituds i una vida, tants malalts com minusvàlids, per ells mateixos, descobreixen les possibilitats i es llencen a treballar enmig de la societat per aportar-hi, com qualsevol altre cristià, valors evangèlics. I això és molt seriós.

 

Els pocs mesos que vaig estar a Santa Coloma de Farners i ara a Olot, he seguit molt més de prop la dinàmica d’aquest moviment. I estic molt content d’estar integrat en un grup de joves de la Fraternitat.

 

La realitat del minusvàlid i del malalt és molt dura. No es pot pas dissimular, però tampoc ens ha d’aclaparar. Per això he encapçalat l’escrit amb les paraules de sant Pau: “Us exhorto a comportar-vos d’una manera digna de la vocació a què heu estat cridats”.

 

Així doncs, en acceptar el ministeri presbiteral també procuraré comportar-me d’una manera digna de la vocació cristiana que he rebut. Ser capellà avui sovint resulta dur, però us dic que ho veig engrescador. La vostra realitat també es veu dura però quan es procura ser fidel a la vocació enmig del món ben segur que aquesta resulta engrescadora. 

 

Com a persones, com a minusvàlids i com a cristians porteu germanor, alegria, solidaritat, perdó, compromís, responsabilitat... I això a partir de la vostra realitat. Cal que la nostra societat s’adoni que l’home -l’home i la dona- no es valora per l’eficàcia, per ser més “guapo”... La persona humana és molt més que tot això. I vosaltres, fent una pinya compacta dintre de la Frater, cal que ho recordeu ben fort a la gent del nostre temps.

 

Aquesta feina ens l’encomana Jesús.  I no ens deixa pas sols. La força del seu Esperit no ens mancarà. I Maria també fa camí amb nosaltres.